En els esports de muntanya la transmissió de coneixements i tècniques, va ser durant molts anys una transmissió personal de continguts més o menys heterogenis. L'expert ensenyava als seus amics o deixebles allò que ell coneixia o havia descobert.

L'Escola Catalana d'Alta Muntanya (ECAM) té el seu precedent en l'existència de la delegació catalana de la Escuela Nacional de Alta Montaña (ENAM), en funcionament des de 1953. La creació de l’ECAM l'any 1978, en el si de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), va consolidar l'agrupació d'experts i tècnics que van començar a planificar els cursos de formació en les diferents especialitats. Això va significar el primer pas cap una estandardització dels continguts de formació.

L'ECAM estava donant un servei a una demanda social que era la formació d'esportistes, però a la vegada s'anava creant una altra necessitat que era la d'ampliar la seva plantilla d’instructors. Amb l’experiència de l’elaboració de continguts per a la formació d’esportistes, ben aviat, es van elaborar els continguts per a la formació de Tècnics.

Actualment, entitats excursionistes, empreses d’aventures, i altres col•lectius fan cursos i activitats relacionades amb l’ensenyament dels esports de muntanya. Cada col•lectiu segueix el seu mètode, quan existeix, i els seus criteris a l’hora d’avaluar, quan hi ha avaluació.

Davant de la situació descrita anteriorment, l’ECAM, amb el bagatge de tots el seus anys de funcionament, proposa crear la figura de les Escoles Reconegudes.
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya com a última responsable de la formació dels seus esportistes vol mantenir un estàndard de qualitat per a totes les persones i Entitats que vulguin dedicar-se a la pràctica dels esports de muntanya.
Per això la FEEC, sota la tutela de l’ECAM, promou la figura de l'Escola Reconeguda, amb l’objectiu de servir millor a les Entitats federades i a la societat en general, donant una formació d'alta qualitat i del mateix nivell a tots els esportistes.