La ressenya del mes

Canal del Riambau (Ascensió hivernal)



ZonaBERGUEDÀ

LlocPEDRAFORCA

Dificultat: MD, amb un tram de fins a 85º

Longitut: 450 m

OrientacióNord

Material3 o 4 cargols de gel curts / Joc de Alliens (semàfor) / Empotradors / Camalots fins al 2 - 2,5 / Piolets tècnics /Grampons amb puntes verticals / 2 cordes de 60 m

AproximacióDos són les formes de tenir accés a la canal, la primera mitjançant un flanqueig molt aeri per pendents de neu des del coll del Dit de Riambau.

I la segona, depenent de les condicions, directament, en aquest cas les zones de roca caldrà extremar precaucions ja que poden presentar zones de mixt compromeses.

Descens:  La canal finalitza a la Bretxa de Riambau i continuarem en direcció oest fins a arribar, sense dificultat, al cim del Pollegó Superior, descendint primer a l'Enforcadura, per després seguir per la tartera i tornar al Refugi Lluís Estasen

Observacions: La reina de les ascensions alpines al Pedraforca, la Canal del Riambau, cobejada per molts, no tots els anys presenta una bona formació per aquest motiu quan salta la notícia a la xarxa és garantia d'una gran escalada.

Una vegada hem arribat a la canal es pot pujar en ensamble fins al peu d'un diedre (R-0) una mica tombat que acostuma a estar gelat, a la nostra dreta tindrem llocs adequats per assegurar, segons al gruix del gel es posible col·locar algún cargol de glaç, arribem a un petit circ, a la nostre esquerra se intuixen unes canals que son el itinerari original, avui en dia es preferible la sortida directa que es la que fem, i muntem la reunió (R-1) a la roca i a la nostra esquerra es forma una canal xemeneia gelada impressionant, podem col·locar assegurances a la nostra dreta la sortida és una cascada de gel. És el primer pas clau de l'ascensió,.fins a 85º, a la sortida muntem la (R-2) i ens dirigim per la canal i a la dreta muntem la (R-3), recte amunt per una cascada de gel, fins a la base d'un calaix de roca (R-4). Aquí trobem el segon pas clau, hem de superar un petit mur (V) vertical, trobem algun pitó de via i en podrem col·locar alguna asseguranca  més. Superat aquest tram ja només queden pendents de neu fins a la sortida no massa complicades

 

Ressenya: molt bona del company de “Tocant el buit”, amb una petita ampliació:

http://tocantelbuit.blogspot.com.es/2009/05/pedraforca-canal-del-riambau.html


BEGO-MIGUEL-KUSH (Agulla de Can Jorba-Montserrat)



Dificultat: V- (obligada: IV+)

Material: Cordes de 50m (millor 60m) i 9/10 cintes expres

Aproximació: 20 minuts. Sortint de Can Jorba, mateix camí que pel Joc de l’Oca (marques grogues) i a uns 50m a l’esquerra del seu inici. Atenció que començan molt juntes 4 vies.

Descens: Per al descens tenim diferents opcions: Es pot rapelar la via, primer pels tres darrers llargs de la pròpia via, remuntar al cim de la Miranda de Can Jorba i rapelar pel descens habitual de la via Sol Solet/Escabroni Escapullini, que torna a coincidir després amb les tres primeres reunions de la nostra via). L’opció més tranquila és continuar desde el cim de l’agulla crestejant fins trobar un arbre al que hi ha instal • lat un ràpel de 20m. (si des del cim de l'agulla descendim una mica i anem contornejant la base de la paret, arribarem al mateix lloc). Després seguir l'aresta fins que abans d'arribar a la Roca Mur prendrem una canal que baixa fins al tram de sortida del Joc de l'Oca, per on de forma atlètica també es pot baixar. 

Seguir remuntant el torrent fins que trobem una bifurcació: a l'esquerra en direcció al Camí de la Palomera, pel qual podrem baixar cap a Can Jorba, i que també ens pot permetre accedir al descens del Tres en Ratlla; per la dreta seguint remuntant trobarem en arribar a la base de La Cajoleta un altre desviació a la dreta que ens porta al Coll Muset i al Camí dels Francesos, pel qual ja podrem baixar a Can Jorba. Per a totes les opcions trigarem una hora llarga ...

Recorregut: 240/250m

Exposició al sol: Sud, però cal preveure, sobretot a l'hivern, que els primers 40m costa que arribi a tocar el sol.

Primera ascensió: 3-10-99 (fins R-3 i amb minimes perforacions): Begoña Sánchez i Gustavo Máñez i 22-10-05 (re-equipamanet i finalització via): Miquel González i Gustavo Máñez. (SEAM-AEC)

 

Observacions: S'ha convertit en una clàssica per iniciar-se en l'escalada de vies de diversos llargs equipats. Bastant homogènia en la seva dificultat, tot i que el primer llarg al agafar-te en fred, sempre costa més del que reflecteix la ressenya. Així mateix, cal preveure que el descens és més llarg que l'habitual per a aquest tipus de vies. La roca de molt bona qualitat.

 Foto base resenya obtinguda de 'lanochedelloro'

Columna del Verdet

Zona: BERGADÀ
Lloc: PEDRAFORCA
Dificultat: II, 3 un corto tramo de 80º a 85º
Longitut: 25 m
orientqació: Norte
Material: Cargols de gel



Aproximació: De Saldes al Mirador de Gresolet. A continuació dues opcions:

 Seguir la pista, i escalar alguna de les cascades que comencen a la mateixa pista (Somnis d'hivern, Il·lusions d'hivern), i enllaçar amb la Columna del Verdet. Recomanable.

Pujar al Refugi Lluís Estasen i seguir el camí del Coll del Verdet, fins a un desviament a la dreta que passa per l'inici de la Columna del Verdet


Observacions: La R-1 es munta en un gruixut pi situat a la dreta. En cas d'acumulació de cordades, és aconsellable el descens pel camí del Coll del Verdet.